El pes està controlat per l'hormona leptina, que actua al cervell per regular la ingesta d'aliments i el metabolisme. Tanmateix, fins ara es desconeixia en gran mesura com el cervell enviava senyals al teixit adipós per induir la degradació del greix. Ara, un estudi innovador liderat per Ana Domingos a l'Institut Gulbenkian de Ciência (IGC; Portugal), en col·laboració amb el grup de Jeffrey Friedman a la Universitat Rockefeller (EUA), ha demostrat que el teixit adipós està innervat i que l'estimulació directa de les neurones del greix és suficient. per induir la degradació del greix. Aquests resultats, publicats a l'últim número de la revista Cell, van preparar l'escenari per al desenvolupament de noves teràpies contra l'obesitat.
El teixit gras constitueix entre el 20 i el 25% del pes del cos humà sent un recipient d'emmagatzematge d'energia, en forma de triglicèrids. Fa vint anys, Jeffrey Friedman i els seus col·legues van identificar l'hormona leptina, que és produïda per les cèl·lules grasses en quantitats que són proporcionals a la quantitat de greix, i informa el cervell sobre la quantitat de greix disponible al cos. La leptina funciona com un senyal neuroendocrí "adipostat" que conserva la massa de greix corporal en un rang de variació relativament estret. Els nivells baixos de leptina augmenten la gana i redueixen el metabolisme basal, mentre que els nivells alts de leptina atenuen la gana i afavoreixen la degradació del greix. Tanmateix, fins ara es desconeixia en gran mesura quins circuits tancaven el bucle neuroendocrí, de manera que l'acció de la leptina al cervell enviava senyals al greix.
Ara, l'equip d'investigació dirigit per Ana Domingos, va combinar una varietat de tècniques per establir funcionalment, per primera vegada, que el teixit gras blanc està innervat."Vam disseccionar aquestes fibres nervioses del greix del ratolí i, utilitzant marcadors moleculars, les vam identificar com a neurones simpàtiques", explica Ana Domingos. Però el més destacable és que "quan vam utilitzar una tècnica d'imatge ultra sensible, sobre el teixit gras blanc intacte d'un ratolí viu, vam observar que les cèl·lules grasses es poden encapsular per aquests terminals neuronals simpàtics".
A continuació, els investigadors van utilitzar ratolins d'enginyeria genètica, les neurones simpàtiques dels quals es podien activar per llum blava, per avaluar la rellevància funcional d'aquestes neurones que projecten greix. Roksana Pirzgalska, estudiant de doctorat al laboratori de Domingos i co-autor de l'estudi explica: "Hem utilitzat una tècnica potent anomenada optogenètica, per activar localment aquestes neurones simpàtiques en coixinets de greix dels ratolins, i vam observar la degradació del greix i la reducció de la massa de greix. " Ana Domingos afegeix: "L'activació local d'aquestes neurones, condueix a l'alliberament de norepinefrina, un neurotransmissor, que desencadena una cascada de senyals a les cèl·lules grasses que condueixen a la hidròlisi del greix. Sense aquestes neurones, la leptina és incapaç de provocar la degradació del greix." Les conclusions i les direccions futures són clares segons Ana Domingos: "Aquest resultat proporciona noves esperances per tractar la resistència central a la leptina, una condició en la qual el cervell de les persones obeses és insensible a leptina." El coautor principal Jeffrey Friedman afegeix: "Aquests estudis afegeixen una peça nova important al trencaclosques que permet que la leptina indueixi la pèrdua de greix."
